Primer jo i després jo i si en queda res, també jo

Publicat per el 3 abril 2012 a Notícies | 2 comments

 

Imatge del piano restaurat (Foto: El 9 Nou)

Segur que coneixeu aquella dita popular castellana que diu “tu no tienes abuela”, quan es refereix a algú que parla molt bé de si mateix. Doncs li podem aplicar a l’alcalde Brustenga que ha demostrat amb la seva actuació que hi ha coses que encara que es poden fer, no és elegant fer-les.

Parlem del piano de la seva família, que ha estat restaurat recentment i que es pot veure a la sala Pau Casals de la biblioteca. Resulta que l’instrument estava mort de fàstic al magatzem municipal de la brigada fins que el músic local Fèlix de Blas el va descobrir. Amb la voluntat de restaurar-lo, va demanar permís a la família Brustenga, que n’era la propietària i que l’havia deixat allà després de no trobar ningú que volgués el piano.

Fèlix de Blas va començar al procés de restauració amb l’ajuda de dos alumnes de l’IES Vall del Tenes, en Juanjo Merino i el Xavi Martín, a més de la restauradora Sílvia Brustenga, el pianer Jaume Barbona i el fuster Àlex Gubern. Tots plegats van dedicar més de 150 hores de feina fins tenir l’instrument a punt i llest per ser presentat en societat.

Aquesta és la feliç història. Ara arriba el moment de començar a riure. Al ple municipal del 29 de març, el govern local (CiU-PP) presenta una moció d’urgència on s’aprova donar les gràcies a la família Brustenga per la cessió del piano. I es diu que, a més, es penjarà una placa a la sala d’actes de la biblioteca perquè tothom sàpiga que és la família de l’alcalde qui ha fet la donació. I entenem també que és a qui hem d’agrair eternament el gest.

Llàstima que la moció, a la placa i al blog de l’alcalde, aquest s’oblidi del reconeixement públic de les persones anònimes que han fet realitat la restauració de l’instrument. I obliden també que el projecte es va iniciar com una proposta individual i que gràcies al suport del Projecte Educatiu de Poble (Pep i Laia) es va poder tirar endavant amb el suport de l’IES. Per cert, que per ordre expressa d’una regidora de l’equip de govern, als cartells informatius de l’acte de presentació del piano es va obligar a treure el logotip del Pep i Laia, a més glòria del govern.

Com dèiem al principi, hi ha coses que es fan per altruisme, sense esperar res a canvi. Venir ara demanant tant reconeixement ho trobem, com a mínim, poc elegant i amagatall d’una afany de protagonisme que no té sentit.

Pe tant, des d’aquí el nostre agraïment a tots els que han participat en aquest esdeveniment. Als que sortiran a la placa i als que no: veïns i veïnes que sense esperar res a canvi han fet realitat la feina.

2 Comentaris

  1. La cessió d’aquest bé a l’ajuntament ha estat formalitzada en alguna mena de document amb validesa legal?. Ja s’ha inventariat i incorporat al balanç de l’ajuntament?. Si algú ho sap prego resposta. En cas contrari com és que primer s’homenatja la família cedent i es diu que es posarà una placa commemorativa si encara no és del poble.

  2. En efecte, penso que un servei a la comunitat s’ha de fer sense esperar res a canvi però penso que un petit detall als alumnes de l’Ies no hauria costat res i ells haurien estat contents i més satisfets de la seva feina. Tant se val, ara que piano serveixi i es faci sonar ben sovint. Bona música !!!

Fes un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>