Quina vergonya d’alcalde

 

L’alcalde Joaquim Brustenga (CiU) ha fet servir el seu vot de qualitat per desfer l’empat i decidir el tancament de l’escola bressol la Font del Rieral. El regidor convergent Joan Iglesias va trencar la disciplina de vot i es va abstenir al ple del 28 de juny. Treure el sistema de recollida “porta a porta” i tornar als contenidors va rebre, però, el vot favorable dels set regidors del govern. L’oposició en bloc va votar en contra de les dues decisions en un ple que es va celebrar a porta tancada davant la protesta de més de 400 veïns i veïnes, manifestats a la porta de l’Ajuntament.

La insensibilitat de l’alcalde i el seu govern van ser totals. Sense sentir-se afectats el més mínim per les mostres de protesta, van mantenir l’habitual to xulesc i prepotent, acusant a l’oposició d’instigar la manifestació. És evident que Joaquim Brustenga només està interessat per allò que diu o pensa la gent quan hi ha campanya electoral. Aprofita llavors per enganyar al poble amb falses promeses electorals. Corromp la democràcia, fent-ne un ús totalment detestable, que recorden els temps dels cacics de poble. Aquells que no poden acceptar que el municipi es gestioni d’una forma diferent a la que ha fet ell i els seus avantpassats polítics al llarg dels anys.

Al crit de “quina vergonya” els més de 400 manifestants van demanar la dimissió de l’alcalde i del seu govern

Però que diria qualsevol antic Brustenga que hagi sigut alcalde de Santa Eulàlia? Haver de sortir de l’Ajuntament escortat per més d’una desena de mossos d’esquadra és la imatge trista d’un polític mediocre, amb afany de protagonisme i que gestiona a favor dels interessos privats. Oblidant les necessitats reals de la gent que l’ha votat o que tot i no votar-lo ara el pateixen com alcalde. I que li feia tanta por a l’alcalde, als seus regidors i al Partit Popular que el manté a l’alcaldia? Doncs un grup d’avis, avies, pares i mares, nens de totes les edats. Carregats amb l’arma que més mal pot fer a polítics com l’alcalde: la paraula i la raó.

No calen més paraules. Al vídeo teniu la imatge gràfica de la tarda del 28 de juny. Un dia que ja ha passat a la història de Santa Eulàlia com aquell en el que tots plegats hem perdut davant d’un personatge de segona fila que se’n riu de tothom. Però encara queda esperança. Aquells ciutadans vigilats dijous per la policia convergent, trauran Joaquim Brustenga de l’Ajuntament amb els seus vots. Falten tres anys, però el temps passa volant i hi ha coses que no s’obliden.